Fills de Déu, nostre senyor.

Sacerdot o monjo

-jueu, budista o musulmà-,

el nostre és cristià.

 

Tros d’esbós humà,

Bisbe, frare o feligrès,

en tot cas ximplet.

 

Previsor etern,

desitjós del què vindrà,

ara no viu pas!

 

Orador de discurs cras:

“per cisar-te l’avenir,

posa’t a teixir”.

 

Porc, truja o garrí,

o anomeni’l com s’escaigui,

mentre no l’enganyi…

 

Anuncis
Published in: on 28 Mai, 2008 at 7:21 pm  Comments (5)  
Tags: , ,

The URI to TrackBack this entry is: https://stark8.wordpress.com/2008/05/28/fills-de-deu-nostre-senyor/trackback/

RSS feed for comments on this post.

5 comentarisDeixa un comentari

  1. un text sens dubte curiós que m’hauràs d’explicar en breus

    no fotem, el felicià estava cridat a dolències cardiovasculars! pensava que era el camí que li havies marcat ja, em limitava a seguir-lo

    diria que el r. ja està preparant la continuació!

    *

  2. L’a. si em permet rectificar-la senyoreta s. I sí, ja tenim continuació..això comença a posar-se molt interesat.
    És curiós com pot arribar a influenciar-nos a tots el conexiement d’alguns dels autors més cèlebres dins la filosofia..totalment d’acord amb el text, a vegades mirar massa cap al pasat o el futur ens fa oblidar que només tenim el present, i ara per ara, el futur no existeix, i el pasat dins la memoria.. Així que, espero més textos perquè és un plaer la lectura..
    Salut!
    a.

  3. Permetim una pregunta, senyor Stark, g., com prefereixi. El poema, és una decadent i grotesca descripció de l’estimat Felicià Puig -amb qui veig que la ràbia llibertària ha portat a la seva més que esperada destrucció talment com al coliseu romà- o simplement un retrat d’un arquetip religiós?
    En tot cas la interpretació és tant lliure com l’art mateix.
    És incandescent la forma com la religió relativitza el present i ens estrella cap a un treball forçat i intimatitzat amb la més dura de les penitències apostòliques. Com si ens haguéssim de guanyar l’existència…

    lakk.

  4. Ostres, doncs no se m’hagués acudit pas que el poema pogués tenir cap mena de relació amb l’il·lustre senyor Puig i Trèmols…

    Més aviat vaig mirar de dibuixar el retrat d’un possible càrrec religiós, qualsevol, i si amb vaig guiar per alguna referència la vaig treure de “Un món sense fi”, el magnífic llibre que estic engolint ara mateix i que inclou entre els seus personatges diversos babaus religiosos que encaixen en un perfil que descric.

    De tota manera, m’ha fet gràcia que veiessis aquesta presumpta correspondència entre abarognòsia i stark8… qui sap si influirà en el nou fragment de la saga (que podeu trobar a abarognosia.wordpress.com), que ara estic ideant i que publicaré en breu.

    Salut!
    g.

  5. Stark 8, Stark 8, no sé que t’ha influenciat del llibre aquest, però espero que sigui passatge i no insisteixis massa per aquí:). Babaus i ximpelts en trobaràs arreu molts més. Tot i que a vegades és una mica dificil entrar al teu codi, encara no m’oriento prou, -sóc una mica babau-,el teu blog promet.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: