Rareses poètiques

Diria que és el més estrany que he escrit mai, no li he sabut posar títol…

 

 

Botxí d’aquells tòtils

cans concupiscents,

 

censurà el pudent

que buscà un recòndit

 

tendre amor al pòsit

de sa torta ment…

 

Trobà intranscendent

tot aquell propòsit

 

que no fos insòlit;

titllà de dement

 

tot l’entendriment

procedent del pòtil

 

sobreïxent d’un opi

de poma rogent:

 

“És dolçor aparent,

que aviat serà fòssil…”

 

         *

 

Presoner  inhòspit,

hoste fefaent

 

de vasts sentiments,

i poeta d’incògnit…

Anuncis
Published in: on 18 Juny, 2008 at 9:55 pm  Comments (2)  
Tags:

The URI to TrackBack this entry is: https://stark8.wordpress.com/2008/06/18/rareses-poetiques/trackback/

RSS feed for comments on this post.

2 comentarisDeixa un comentari

  1. Eh, que em permetrà una pregunta, en tant que potser una mica desassenyada, vaja, una d’aquelles preguntes que estan a la llista negre de “preguntes als poetes i escriptors en general”.

    Són aquestes paraules un simple atzar de processos psicològics -no m’atreveixo a dir espirituals- o és més aviat una treballada o no inspiració en una realitat, en un element…

    De fet, per llegir el poema, no és important, crec que la poesia suggereix, i prou, però no estaria de menys saber-ho, més que re per… curiositat.

    lakk.
    Salut i Independència!

  2. Wonderful piece of writing!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: